Ressenya de Merlí; Els estoics

Fitxa tècnica

Merlí; Els estoics

Pais: Catalunya

Estrena: 3/10/16

Durada: 50 min

Gènere: Comèdia

Direcció: Eduard Cortés

Guió: Héctor Lozano

Intèrprets principals: Francesc Orella, Pere Ponce, Pau Durà, Mar de Hoyo, David Solans, Candela Antón, Albert Baró, Júlia Creus, Pau Poch, Carlos Cuevas, Elisabet Casanovas, Anna M. Barbany, Marta Marco, Ferran Rañé, Anna Barrachina, Boris Ruiz, Pepa López, Victòria Pagès, Asunción Balaguer.

Resum del capítol

El capítol comença quan en Merlí li regala un bossa a la seva mare, amb segones intencions. També li demana de fer un sopar amb la seva parella a casa. El sopar va molt bé, la Gina i la mare d’en Merlí s’avenen, però en Merlí s’agobia quan posteriorment la seva parella insinua d’anar a viure junts. Llavors, parlen i acorden tenir una relació oberta. L’Olivier pateix l’absència del seu germà a casa seva, ja que es va morir. La Coralina es posa amb la manera de vestir de la Berta i la tracta de prostituta davant dels seus companys. La Mònica coneix els pares del Joan. L’Eugeni es declara a la Mireia. En Pol comença a treballar al bar de la mare de l’Ivan.

Comentari crític

Aquesta sèrie de capítols de Merlí és en gran part comèdia. És cert que té punts de tot; dramatisme, humor, reflexions, problemes oberts... Això és una característica de l’èxit de Merlí. Un altre factor del seu èxit és la similitud de les classes reals amb les de la sèrie, i amb això em refereixo també a la manera de ser dels alumnes i el rol que agafen. Aquest aspecte fa que els espectadors se sentin identificats amb alguns dels personatges, i això crec que és clau. Però per davant dels aspectes que he mencionat, el que fa la sèrie tant especial és el protagonista, un professor de filosofia que viu a casa de la seva mare, tendeix a saltar-se les normes, i diu exactament el que pensa. Aquest personatge aporta morbositat i alteracions constants al llarg de l’argument, ja que no sap mai en quin problema es posarà, sempre t’acaba sorprenent. Els capítols de Merlí es titulen amb el nom d’un o d’un grup de filòsofs que expliquen una mateixa idea. En concret, el capítol “Els estoics”, és un episodi una mica fluix, ja que encara que es tractin temes molt diversos, aquest punt de morbositat que normalment té la sèrie no apareix gaire, i aquest fet constitueix un capítol més pla. Les escenes de l’episodi són més sèries i no hi ha tant d’humor, la que en té més és la del sopar amb la Gina i la mare del Merlí. Les altres són més reflexives i una mica tristes, com la de l’Oliver a casa seva. En resum, Merlí és una sèrie exitosa degut a la provocació i atreviment argumental dels diferents capítols i les característiques del personatge protagonista, que si es perden o no apareixen gaire, produeixen un episodi més pla.